BUFETS D´OLOT 2018: Cabrera -Pla d´Aiats

LA RUTA EN WIKILOC

Sortida d´avui a estat des de Collsuspina , un petit tram de carretera i tenim davant nostre las cingleres del Pla d´Aiats i de Cabrera , caminarem de pla fins a arribar a ma casa de pagès d´Aiats ,aquesta important masia està situada al repeu de la impressionant cinglera a les quals ha donat el nom partir d´aquesta gran casa comença la pujada , passarem per un camí entre la casa i la pallissa, i agafarem una forta pujada

Aquí comença el grau procedent d'Aiats; anomenat grau de la Serrica o de l'Escaleta, o també Escales d'Aiats, únic que permet franquejar la fenomenal muralla des de la vall , més avall el corriol surt del bosc i travessa una obertura, havent-s'hi practicat una llarga graonada amb un cingle a la dreta on veiem la masia d'Aiats. Ara el camí queda encastat dins de la canal

Contemplem tot l'itinerari que hem fet. Des d'aquí dalt fruïm d'unes vistes panoràmiques molt amplies. Estem a 1.285 m. d'alçada ,arribem al cap de la cinglera i aquí cal aturar-se i saborejar detingudament el panorama. el Pla d'Aiats, molt gran i llargarut, té una extensió aproximada d'uns 1.500 m. i una amplària de 150 m. amb una alçada màxima de 1.307 m. Forma un llom arrodonit amb lleugeres ondulacions emmantellades de bronza, falgueres i també actualment pins . En una gran part s'hi havia conreat camps de patates (molt preuades). L'any 1.942 fou el primer any de la sembradura. Per a la seva explotació i aixopluc es construïren Les Cabanes, actualment en ruïna

Passant per al Coll de Bram veiem el turó davant nostre i las escales quens pujaran fins al santuari aquest està alçat sobre l'antiga ermita del castell, documentada d'ençà el 1144. Castell i ermita varen esfondrar-se durant els terratrèmols de 1427. L'ermita es va reconstruir però ha sofert moltes reformes posteriors. Al costat hi ha l'hostatgeria, construïda el segle XVIII. Actualment hi funciona un restaurant els caps de setmana , passant per al pas estret sobre la cinglera anem a una taula d'orientació i un vèrtex geodèsic. En aquest punt s'hi van localitzar vestigis —cisterna i el basament d'una torre circular— de l'antic castell de Cabrera (castrum de Capraria). Documentat d'ençà el 992, consta com a castell termenat que dominava els termes de Sant Julià de Cabrera, Santa Maria de Corcó i part dels de Pruit, Rupit i Falgars d'en Bas

Ara arribem a L'Osca 1296m , és un pas estret i acinglerat en una serra. I l'indret és talment així: un grau protegit amb passamans, a l'estret pas que uneix l'esperó a la resta de la serra.

Arribem a las Bore de la Masarella aquest lloc te una magnifica vista sobre la comarca d'Osona i es d'una espectacularitat abrumadora , ara caminarem per sobre la cinglera, carenant per damunt de grans rocs, força ben posats, com un camí, amb alguna petita grimpada. Dificultat no n'hi ha. Clar que a part del pati del cingle, amb més 100 metres

Ja veiem l'Agullola de la Tuta, imponent al final de la carena, amb parets ben verticals. I cap allà ens dirigim. Hi ha caminet tota l'estona. L'Agullola de la Tuta (1.142 metres) és un lloc idíl.lic... Petit, amb vistes impressionants... amb la seva pròpia llegenda de la noia que es convertí en cabra. Pels aficionats al Geocaching, també hi ha un catxé amagat , ens acomiadem de les cingleres del Collsacabra i ja baixem per un fort corriol

LLEGENDA DE LA CABRA DE LA TUTA, escrita a la bústia que hi ha al cim:

“Heus ací una vegada en un bonic paratge del Cabrerès hi vivía una dolça doncella. Ella… jove, hermosa i plena de vitalitat era admirada per tots els camperols d’aquelles contrades. Aquella admiració, aviat es convertí en desig, en devoció, fins que va esdevenir un assetjament constant envers ella. La seva bellesa era massa gran perque els camperols poguessin controlar els seus actes.

Després d’un llarg temps de suportar totes aquelles vexacions no trobar altre solució que refugiar-se dalt d’un cim majestuós anomenat “LA TUTA”.Qui li havia de dir, a la pobre noieta, que només trepitjar la muntanya li cauria un llamp al bell mig de la closca, convertint-la en una àgil i peluda cabreta. Devía ser un malefici que li havien fet els pagesos de la vall. La llegenda diu que la cabra esdevé la bella doncella, altre cop qui aconsegueixi fer-li un petó una nit de lluna plena.Al llarg del temps s’han vist molts habitants d’Osona dalt del cim, cada nit de lluna plena, disfressats de xai, cabrons, marrans, bocs, pastors… per tal de fer-li un petó a la cabra.Fins a dia d’avui, la bonica doncella encara té quatre potes…”.