dijous, d’octubre 11, 2018

Pic del Infern

 
LA RUTA EN WIKILOC




Sortim de Vallter com de costum a primera hora del matí , a l´arribar a l´antic refugi podem gaudir d´una magnifique sortida de sol , unes fotos molt maques d´aquest moment , davant nostre ja tenim a solejat el Bastiments , com sempre magestuos



Passem l´antic refugi i ja veiem la primera pujada importa'n del dia davant nostre tenim el coll de la Marrana és un coll situat a 2.530 m que separa les valls del Ter i del Freser . També separa el Pic del Bastiments del Gra de Fajol , per una ziga zaga arribem amb poque estona dal el cim , aquí ens adonem del fred que passarem avui , doncs aquí es un dels llocs avont el vent bufe sempre molt fort , també podem veure la petita nevada que a caigut en els cims


Deixem el coll de la Marrana i enfilem el camí quens portarà fins a la cabana del Tirapits , passem primerament per als aiguamolls podrits i fem una petita pujada per de nou remontar el camí que fins a arribar a la cabana sempre s´ha fet llarg , aquí ja comencem a trobar una mique de neu a l´arribada de la cabana està totalment nevat encara que sigui amb molt poque quantitat tota està completament glaçada

La popular barraca de Tirapits , situada una mica a l'oest del Coll de Tirapits i més per sota a 2.700 m d'altitud, té una bona panoràmica vers l'alta conca del Freser i els cims del voltant com ara el famós Pic de l'Infern , En aquestes altituds i en un lloc tan exposat, la barraca suporta el pas del temps com pot. feta de pedra i de planta rodona sense finestra, el seu estat en general és precari però sòlid. Pot oferir un petit aixopluc d'emergència , a darrera seu, els bombers de la Generalitat de Catalunya han posat una emissora d'emergència per avisar d'algun incident a la muntanya
 

Des de la cabana de Tirapits, és ben visible el nostre objectiu: el Pic de l'Infern. Només ens resta seguir el camí que en direcció N, puja cap al Portell, carenejar un tram , aquí tenim un pas una mica aeri malauradament la poca neu està totalment glaçada i la colla que soms decidim per seguretat tirar enrere per no perdre mal crec a estat una molt bona idea
 
 
Cim del Portell amb els llacs de carrança al fons


 Retornem per al mateix camí fins a arribar de nou al coll de la Marrana , aquí dividim el grup , alguns tornen per la baixada del matí , uns altres anem per al coll de la Geganta , el camí el trobem al peu de la ziga zaga del Bastiments , passa per una llarga tartera fins aquest cim , aquí tenim bones vistes del Bacivers i el seu llac com aixís també de tot Vallter , la baixade la fem per el pas de las Marmotes

 
He de dir que a estat una bona caminada gràcies a portar abrigall (guants, gorro i una bona jaqueta 

dijous, d’octubre 04, 2018

El Pedraforca

 LA RUTA EN WIKILOC





El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya . Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. fa de gran bellesa

De nou els bufets pujarem en un dels cims mítics de Catalunya , El Pedraforca , ens trobem a primera hora del matí a l'aparcament del refugi Lluis estases , primer arribem la colla del ripollés i comencem a caminar més endavant ens retrobarem tots , el camí s´ha  de prendre amb calma perquè el desnivell és important i l’ascensió es fa bastant dura. El sender va fent zig-zag per intentar suavitzar una mica la dura pujada. Tot i això, l’esforç és alt.
 

Una forta pujada ens porta fins a Coll de Verdet ,aquest és un lloc ideal per descansar i agafar forces per la grimpada final aquí es  troben els camins del refugi el que puja de Gósol i un altre que segueix la carena , a partir d´aquest lloc començà la verdadera pujada , davant nostre el rocam del caragol el voregem i a grimpar
 

Continuem pujant cap a les parets que tenim davant. És la part més divertida de tota l’ascensió, encara que també la més perillosa, ja que presenta algun pas delicat. Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg del canal de roca i per tant, hem d’intentar no perdre-les en cap moment, ja que ens indiquen el millor lloc per on passar. Cal ajudar-se de les dues mans i prestar atenció per no tirar pedres a baix
 

Quasi 3 hores des de la sortida. Soms al cim del Calderer de 2.496,7





Gaudim d´aquestes vistes tant magnifiques que tenim el dia d´avui , fem les fotos de la colla dels bufets avui no masses nombrosa , ja ens preparem per començar la baixada primerament per u gran pedregam i a l´arribada a l´enforcadura tot ens canviarà


 Per anar cap a l’enforcadura, seguim una canal des del cim que ens conduirà directament al punt més alt de l’Enforcadura


Aquesta tartera té una longitud d' 1,5 quilòmetres i un desnivell de 600 metres ,El camí es fa amb seguin travessers de fusta quens guia'n durant tota la baixada , realment la baixada era mes interessant per la famosa tartera , ara a l'estar guiada per aquestes travesses plenes de grava que la fan molt perillosa ,el company Silvestre o sap jajajaj


Acabem la volta al Pedraforca sense cap mena de problema a estat una caminada fantàstiques i com sempre amb gran companyia , ara sols queda un bon dinar al restaurant "Hostal del Pedraforca" amb unes vistes amb aquesta muntanya que són immillorables


Un arròs de bolets a posat punt final aquesta gran sortida

PetardoPetardo

Aquí tenim dos Bufets autèntics , el Bufet Juanola avui complia anys i el company Francesc Rubio era el seu sant , per als dos moltes felicitats de part de tots



 
Acomiada l´excursió d´avui tota la colla dels bufets tal com em començat aquesta plana