Las Basses de Vilardell

 

LA RUTA EN WIKILOC

Aquesta vegada la trobada de la colla dels Bufets a estat a Ripoll, sortim de les tres Torres, anem per el camí del Remei fins arribar a aquesta petita ermita de la Mare de Deu del remei , està  situada  als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs. Havia estat anomenat del Prat (sembla que el féu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat). Esmentat al s XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 ,

 

Arribem a la Font del Remei , un indret molt apreciat per als ripollesos , en aquest lloc es celebraven aplecs de sardanes i bones trobades amb festa i xerinola , avui dia i malauradament totalment abandonada i molt malmesa , també visitem la casa de pagès del Puig que juntament amb la del Mir eren dues de las grans masies d´aquest indret la del Puig compte amb una petita ermita  , aquestas cases son datades de l´any 975

 

Per uns paratges primaverals amb una verdor fantàstiques caminem per al mig d´aquest prats fins arribar a la casa de Can Govern , ara ens queda passar la riera de las Lloses , las fortes pluges d´aquest darrers dies ens posen las coses difícils , alguns es treuen las sabates i passes per mig del riu els altres creuen per unes pedres amb forçà equilibri

Arribem a Vallespirans , aqui ens trobem amb la seva església , aquesta església parroquial de Sant Esteve de Vallespirans apareix citada en un llistat d'esglésies del bisbat de Vic fet entre els anys 1026 i 1050. Estava situada dins el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. En 1123 apareix documentada com una possessió de Santa Maria de Ripoll.El temple que veiem en l'actualitat respon a la important reforma feta en el segle XVIII, quan es va suprimir la capçalera romànica, es va obrir una nova porta d'accés i es va construir la torre de campanar.
aqui fem el nostre esmorzar

El camí de baixada ens fa passar per davant la casa de Vallespirans des de fa pòc restaurada i habitada de nou al costat i sobre un turó totalment tapat i podem veure un roure centenari

Arribem als molins de Vilardell i visitem els seus sals d´aigua de la riera de Vilardell , La riera de Vilardell neix al terme municipal de Campdevànol, per sota el serrat de l'Auró , Com anirem veient l'aigua ha anat esculpint formant gorgues i cascades depenent de la seva resistència a l'erosió , el cabal d´aigua ens deixa unes bones imatges dels seus salts fantàstics , l´aigua te un color blau que si no fos per al fred estaria bé una bona banyade

Creuem la riera de las Lloses i anem a visitar las basses i salts de la part de dalt , aquí també trobem una  gran basse com també  una petita resclosa que servia abans per canalitzar l´aigua cap un moli

Deixem el torren enrere i de tornada passem primerament per la casa amb ruïnes de Vilardell , mes endavant trobem la casa del Mir avui de turisme rural i per acabar de nou l´ermita del Remei , cal dir que aquesta vegada no em pogut fer la sortida completa dons amb las visites em perdut molt de temps queda la visita del Catllar per una propera excursió

Els Xevis acomiada'n l´excursió d´avui

 

Mare de deu d´Argimon

LA RUTA EN WIKILOC

 

Sortint de Santa Coloma de Farnés i comencem a pujar , passada una estona arribem a un lloc curiós de la natura , anomenat el rocar de San Salvador , la 'meteorització' -descomposició- química del granit característic a la zona provoca l’aparició de capricioses formes rocoses, que us animem a anar descobrint: els doms -prominències rocoses arrodonides i irregulars-, les torres rocoses, les boles, les roques amb dors de balena, les boles partides, els tors, les coves en caos de bolets, etc.

Algunes d'aquestes roques las an anomenat ejem , Roca de Gola , Roca de la Talaia , Roca de Carall ,Roca de Rinoceront entre d´altres

Deixem enrere el Roquer ara ens queda una bona caminada fins a la nostra propera fita ,la podem veure molt lluny al cim d´una muntanya ,passem pe la casa de La Rivera avui quasi aterrada encara queda l´antic aqüeducte per portar-hi aigua després de creuar el rec el camí es fá costa amunt fins Argimón de totes maneres nosaltres endavant , allà farem el nostre esmorzar de cada trobada,

Arribem a la Mare de deu d´Argimón , La Mare de Déu d'Argimon és una petita capella romànica que fou afegida al castell d'Argimon segurament ja al segle X. La primera referència, el 1050 ,El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma.

Val la pena  pujar a la seva teulada per gaudir d'unes boniques vistes de la comarca de La Selva

Deixem l'Argimon i seguim la ruta de les 10 ermites fins a Farners . La caminada d´avui es de las llargues i per aquest indret ja comença a fer calor , remuntem un altre carena i tenim una bona vista de La Mare de Deu d´Argimón fa poc estàvem esmorzant allà , també tenim unes bones vistes de las Agudes en la serralada del Montseny , encara amb congestes de neu

Ens acostem al petit mirador que hi ha al costat mateix de la pista des d'on es veu la Roca Abellera , des d'aquest punt es divisa una panoràmiques d´Argimon i la serralada marítima al fons i també de Farners a l´altre banda

El Castell de Farners és una construcció romànica del segle XI , apareix documentat el 1046 aljurament de fidelitat del vescomte Ramon Folc I de Cardona al comte Ramon Berenguer I , el castell també va tenir episodis destacats en la guerra civil catalana contra Joan II: el van ocupar els remences el 1485 , el seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió

Davant el castell de Farners podem veure un gran turó i pujant per unes cordes i ajudats de las mans sense problemes arribem dalt ,al fer cim ens adonem que te una atalaia de 360º amb vistes espectaculars a estat el darrer mirador d´aquesta llarga excursió

L'església de la Mare de Déu de Farners és una ermita construïda als peus del castell de Farners ,la construcció inicial del segle XI estava ubicada a l'actual absis , al llarg del segle XVIII s'amplià l'ermita amb un creuer amb cúpula el·líptica, nau d'entrada i porxo deixant-la com és en l'actualitat; l'any 1883 es construí l'escala i el cor , a dins hi ha un senzill retaule barroc amb la Verge de Farners, una talla romànica del segle XII restaurada recentment. És una de les poques que encara conserven els vestits

Quasi al final de l´excursió passem per la font picant al peu del petit rierol i arribem al passeig de santa Coloma punt final del dia d´avui

L´estelada orgullosa dalt el castell de Farners acomiada l´excursió d´avui